Vilassar

La meva experiència a la ruta de Vilassar

Estàvem sortint de la pandèmia i les mesures de seguretat s’anaven a poc a poc afluixant. Tant dins dels nostres taxis com fora d’ells complíem amb les normes de seguretat anti-COVID per no posar en risc ningú que volgués utilitzar els nostres vehicles.

A la tarda, vaig rebre la trucada d’una jove que portava posat l’auricular perquè la seva parella també pogués escoltar la conversa. Es notava molt decidida, sabia el que volia explicar-me, però no estava segura si nosaltres oferíem aquest tipus de servei: portar-los al seu casament.

Li vaig contestar que, és clar, podia portar-los el dia del seu casament en un dels nostres taxis, el que més els agradés, ja que un cop reservat el vehicle, quedaria a la seva disposició durant les hores que el reservessin. La vaig notar molt emocionada i a la seva parella també li vaig sentir celebrar-ho de fons. Eren moments difícils; per a ells, la seva felicitat en aquell moment era anar omplint poc a poc la llista de coses pendents i semblava que el tema del vehicle estava resolt. Vaig agafar una llibreta que tenia a prop per anar prenent nota de tots els detalls importants que em estava a punt de contar:

Cinc convidats, entre els quals estaven inclosos tant el padri com la madrina. Només hi anava un nen d’un any, per la qual cosa necessitaven una cadira de seguretat. Volien reservar dos cotxes: d’una banda, el Mercedes Benz Vito per portar els convidats, i de l’altra, el Tesla Model S per als nuvis. El dia abans em donarien una caixa amb flors per adornar les manetes de les portes dels dos vehicles. La reserva seria des de les nou del matí fins a les cinc de la tarda, ja que farien només un àpat familiar sense molta més festa. Un cop deixats al restaurant cap a les dotze, el taxi Tesla Model S podria marxar, ja que per al retorn a les seves llars utilitzaríem el Mercedes Benz Vito, ja que hi cabien perfectament els vuit passatgers. Anava apuntant tot, em vaig apuntar la data i els vaig felicitar per tan bonica decisió. El dia abans del casament, vam quedar tal com havíem acordat perquè em poguessin donar les flors. Es va apropar al meu taxi una parella jove, amb la mascareta posada, per la qual cosa només els vaig poder veure els ulls. Se’ls notava feliços. Dins d’una caixa em van donar vuit ramallets de flors de color blanc amb rosa.

Tant jo com el meu company ens vam llevar molt d’hora aquella matinada. Volíem deixar els cotxes perfectes i lligar els ramallets a les portes. Ens vam posar camisa i jaqueta per poder donar un millor servei en un dia tan important i únic per a la parella. Vam anar a recollir primer als convidats on ens van indicar. Allà ja estaven tots en grup esperant; en braços d’un home hi havia un nen petit que vam seure a la cadira de seguretat.

Ens vam llevar molt d’hora aquella matinada. Volíem deixar els cotxes perfectes i lligar els ramallets a les portes.

Em vaig dirigir a l’Ajuntament de Vilassar. Els passatgers, convidats de la boda, van anar sortint lentament del vehicle i entrant en fila a l’Ajuntament per poder seure i esperar els nuvis. La veritat, no van trigar gaire a arribar. Vaig poder veure entrar el meu company al seu Tesla blanc adornat amb flors, aparcant justament a l’entrada. Va sortir primer el nuvi, que es va quedar uns segons abotonant-se correctament la jaqueta i després, amb l’ajuda del meu company, vaig veure sortir la nuvia, preciosa de blanc.

Ens vam quedar fora, parlant i esperant que la cerimònia acabés. Després els vam veure fer-se moltes fotos per mantenir aquell moment al record per sempre, i ens van demanar fer-se fotos també amb els nostres vehicles, que estaven adornats especialment per a l’ocasió.

La sessió de fotos va ser llarga, però nosaltres vam esperar pacientment asseguts als nostres vehicles per no interrompre cap moment ni de la parella ni de la família. Un cop finalitzada la sessió, els vam portar al restaurant que ens van sol·licitar. Els vaig deixar el més a prop possible de l’entrada. El meu company va donar mitja volta amb el seu taxi i es va acomiadar de mi amb la mà. Vaig veure com s’allunyava, ja que la seva reserva havia finalitzat per aquella boda.

Va ser una celebració diferent, però molt bonica i única. El retorn a les seves llars va estar ple de rialles, converses i d’algun tema per amenitzar el trajecte. Com vaig dir, havíem sortit d’un moment molt difícil i tràgic per a moltes famílies, així que em plau poder explicar aquesta experiència de com vaig ajudar a fer feliços una parella, simplement portant-los a casar-se.