La meva experiència personal a la ruta de Barcelona
Una de les parts més importants de ser taxista és la proximitat i comunicació que hem de tenir amb els nostres passatgers. Mentre estan al nostre taxi utilitzant el nostre servei, ens agrada preocupar-nos per ells perquè el trajecte sigui el més agradable possible per a cadascun dels nostres clients.
Justament avui em va passar una cosa que m’encantaria compartir: vaig portar una família que venia des de Líbia a visitar Barcelona per primera vegada. Es podia veure que estaven molt contents amb el viatge, sobretot els tres fills que anaven amb la parella.
Com ens pot passar a tots quan visitem un altre país, malgrat el que planifiquem i ens preocupem per fer les coses bé, s’havien equivocat d’hotel i havien reservat un que estava més lluny del que havien pensat.
De seguida es va poder veure preocupació a la cara tant del pare com de la mare, ja que no estava en els seus plans allunyar-se tant de la ciutat i necessitaven un nou lloc on allotjar-se, però no sabien per on començar. Els que coneixeu Barcelona ja sabeu que és una ciutat molt gran, amb molta gent i moltes opcions. Quan et ofereixen tantes possibilitats és fàcil bloquejar-se i no saber quina és la millor.
Els nens, aliens a tot el problema que s’havia generat en un moment, continuaven feliços mirant per la finestra del taxi els grans edificis i carrers atapeïts de cotxes.
No podia deixar la família sola a Barcelona i canviar el meu cartell a “Lliure” sense més, sabent que no sabien per on començar la seva cerca d’un nou allotjament, així que un cop aparcat el taxi, vaig agafar el meu mòbil i vaig obrir el traductor.
Em vaig posar a escriure en espanyol el que volia dir-los i el traductor se’l traduïa perquè em poguessin entendre. El primer que vaig voler transmetre’ls era calma i que els ajudaria en tot el possible fins a trobar un nou allotjament.
Sincerament, no sé si el traductor ho traduïa tot bé, però vull confiar que sí, ja que la família semblava entendre’m correctament.
Em vaig posar a navegar pels diferents portals d’allotjament que coneixia i de seguida vaig trobar algunes opcions que a la parella els hi anaven bé, cosa que em va animar a trucar directament i parlar en espanyol per facilitar i eliminar barreres que poguessin originar-se per ambdós idiomes.
Em vaig posar a navegar pels diferents portals d’allotjament que coneixia i de seguida vaig trobar algunes opcions
Em sentia feliç d’ajudar la família, i ràpidament ens vam dirigir a la nova adreça que ens havien proporcionat per recollir les claus. Hi havia bastant trànsit, com sol ser habitual per Barcelona, però això no em preocupava. Sabia que aviat arribaríem al nostre destí i la família procedent de Líbia podria començar les seves vacances a Barcelona i gaudir sense preocupacions.
Un cop vam arribar al nostre destí, els vaig acompanyar a recollir les claus. El pagament ja s’havia efectuat, així que per a aquella part no hi havia cap problema. La família va entrar a veure l’apartament i va sortir molt agraïda per l’ajuda que els havia ofert.
Abans de continuar amb el viatge, ja que eren nous a la ciutat, els vaig recomanar alguns llocs interessants per visitar amb els seus fills i alguns restaurants que, des del meu punt de vista, segurament els agradarien.
Com deia a l’inici, és molt important tenir proximitat amb els nostres passatgers. En moltes ocasions, es tracta de persones que no coneixen el nostre país i necessiten una mica d’ajuda, recomanacions i empatia per poder continuar amb un viatge satisfactori i un bon record de l’hospitalitat rebuda.
Definitivament, el traductor va ser la clau. Us desitjo una estada feliç!